ACTIVITATS DE CATALÀ SOBRE EL MODERNISME
LA
LITERATURA MODERNISTA I ELS SEUS AUTORS
I.
Consulta la següent presentació i respon.
1. Agrupa els autors mencionats
en la següent graella amb les dates de naixement i mort, el gènere en què
escriviren i les obres mencionades.
AUTOR
|
GÈNERE
|
OBRA
|
Joan Maragall (1860-1911)
|
Poesia
|
Reculls
poètics: Visions i Cants, Seqüències
Poesia:
El comte Arnau
Assaig:
Elogi de la paraula, Elogi de la poesia
|
Victor Català (1869-1966){Caterina Albert}
|
Narrativa
|
Solitud, Drames rurals
|
Prudenci Bertrana (1867-1941)
|
Narrativa
|
Josfat
|
Santiago Rusiñol (1861-1931)
|
Teatre
|
L’alegria que passa, L’auca del senyor Esteve
|
Joan Puig i Ferrater (1882-1956)
|
Teatre
|
Aigües encanntades
|
II.
JOAN MARAGALL
Joan
Maragall és un dels principals poetes modernistes. Autor de diversos llibres de
poemes tal i com has vist en l’activitat anterior. Ara treballaràs sobre un
poema seu: La vaca cega (1895) publicat per primer cop a la revista L’Avenç. Aquest poema està ambientat a
la font del Cubilà a Olot. El poeta i la seva dona van veure la vaca i en
demanar ell què li passava, el pastor li va dir “és cega”. Maragall defensava el que ell en deia “la paraula viva”. Segons això, el poeta
havia de contemplar la realitat i esperar aquell moment en què arriba
l’autèntica inspiració: una veu secreta que li va dictant les paraules. I un
cop escrites ja no es poden tocar perquè perdrien l’espontaneïtat i la puresa
d’aquell moment tan especial. Només arribar a casa va començar a escriure el
poema.
LA VACA
CEGA
Topant de cap en una i altra soca,
avançant d'esma*
pel camí de l'aigua,
se'n ve la vaca tota sola. És cega.
D'un cop de roc llançat amb massa traça,
el vailet va buidar-li un ull, i en l'altre
se li ha posat un tel: la vaca és cega.
Ve a abeurar-se a la font com ans* solia,
mes no amb el ferm posat d'altres vegades
ni amb ses companyes, no; ve tota sola.
orfe de llum sota del sol que crema,
Ses companyes, pels cingles, per les comes*,
el silenci dels prats i en la ribera,
fan dringar l'esquellot*, mentre pasturen
l'herba fresca a l'atzar... Ella cauria.
Topa de morro en l'esmolada pica*
i recula afrontada*...
Però torna,
i baixa el cap a l'aigua, i beu calmosa.
Beu poc, sens gaire set. Després aixeca
al cel, enorme, l'embanyada testa*
amb un gran gesto tràgic; parpelleja
damunt les mortes nines i se'n torna
vacil·lant pels camins inoblidables,
brandant* lànguidament* la llarga
cua.
a) Cerca
el significat de les paraules amb asterisc.
Esma: Força d'esperit, coratge
(aplicat especialment en sentit negatiu).
Ans: Abans, en el temps passat
Comes: Depressió més o menys
pregona i planera en un terreny de muntanya.
Esquellot: Esquella grossa.
Pica: Peça de pedra, de terrissa
o d’un altre material, clavada a una paret, sostinguda per un peu, etc., amb
una concavitat destinada a rebre aigua o un altre líquid
Afrontada: Acarar
Testa: Cap
Brandant: Caminar
balancejant-se, gronxant-se. Caminava brandant.
Lànguidament: D’una manera lànguida
b) Quines
són les causes que provoca la ceguesa de la vaca? Són totes dues causes
naturals?
D'un
cop de roc i el vailet va buidar-li un ull, i en l'altre
se
li ha posat un tel. No són causes naturals.
c) Quins
versos són especialment tràgics?
Els
versos 4, 5 i 6
d) Explica
què pot representar l’aïllament i la soledat de la vaca cega per a un artista
modernista.
Que
l’artista se sent sol i que no pot veure el que passa realment al món.
e) Tria
quins els sentiments, emocions o estats veu el poeta en la figura de l’animal i
situa’ls al poema: la soledat o la companyia; la fortalesa o la fragilitat; la vacil·lació o la seguretat; la resignació
o el desig de veure-hi
. LA VACA CEGA
Topant de cap en una i altra soca,
avançant d'esma*
pel camí de l'aigua,
se'n ve la vaca tota
sola. És cega.
D'un cop de roc llançat
amb massa traça,
el vailet va buidar-li un
ull, i en l'altre
se li ha posat un tel: la vaca és cega.
Ve a abeurar-se a la font
com ans* solia,
mes no amb el ferm posat
d'altres vegades
ni amb ses companyes, no;
ve tota sola.
orfe de llum sota del sol que crema,
Ses companyes, pels cingles, per les comes*,
el silenci dels prats i en la ribera,
fan dringar l'esquellot*, mentre pasturen
l'herba fresca a l'atzar... Ella cauria.
Topa de morro en l'esmolada pica*
i recula afrontada*...
Però torna,
i baixa el cap a l'aigua, i beu calmosa.
Beu poc, sens gaire set. Després aixeca
al cel, enorme, l'embanyada testa*
amb un gran gesto tràgic; parpelleja
damunt les mortes nines i se'n torna
vacil·lant pels camins inoblidables,
brandant* lànguidament* la llarga cua.
f) El
ritme en el poema és important. Consisteix en la combinació de síl·labes
tòniques i àtones. Marca-les en vermell si són tòniques
i blaves si són àtones en aquests versos.
Observes algun paral·lelisme? Què ocorre?
Topant de cap en una i altra soca
D'un cop de roc llançat amb massa traça,
el vailet va buidar-li un ull, i en l'altre
g)
Completa el comentari sobre el poema amb les
paraules següents: emoció, privilegiada,
natura, contemplació, poesia, desgràcia, paraula, misteri, profund, àmplia,
sensibilitat, bellesa, ceguesa, harmonia, ritme, propis, emocions, llargs.
Maragall
considera que el poeta és la persona privilegiada
que té la missió de transmetre la gran emoció
que li produeix la contemplació de
l’espectacle, bell i perfecte, de la bellesa
Només la paraula és capaç de revelar
el misteri de les coses. El poeta és
qui el descobreix i l’expressa amb la “ natura
viva”.
Tot i la presència de la
imperfecció, la desgràcia, i fins i
tot el mal, que representa l’aparició d’una vaca cega, el poeta té la capacitat
de tenir una visió de la natura més àmplia
i de copsar-ne un sentit més profund
l’acció que ha provocat la ceguesa
de l’animal revela una manca de sensibilitat
de la societat envers la poesia
Maragall ens intenta transmetre
l’amplitud i l’ harmonia d’aquesta
visió interior a través del ritme en
uns versos llargs (decasíl·labs), i
, a través de la projecció en el poema de les emocions i dels sentiments propis
III.
VÍCTOR CATALÀ
Víctor
Català és el pseudònim de Caterina Albert, una dona empordanesa que no es casà
mai i va adoptar aquest sobrenom perquè quan va escriure un monòleg, La infanticida (1898), va crear un gran
escàndol en saber-se que havia estat una dona qui l’havia escrit. A partir
d’aquest moment ja no va signar les obres amb el seu nom.
Aquesta
autora conreà la novel·la modernista que té com a tema principal la lluita entre l’individu i el seu entorn.
L’acció se situa en un entorn rural,
preferentment a la muntanya que adquireix un
valor simbòlic. El protagonista representa l’artista que es troba enmig
d’un ambient físic i social hostil que li impedeix realitzar les seves accions.
La
novel·la Solitud (1905) és un bon
exemple d’això que acabem de dir.
Llegeix
el desenllaç de la novel·la i respon les preguntes de més avall.
El comportament brutal i
destructor de la multitud aplegada a l’ermita per la diada de Sant Ponç fa
caure la Mila en una por malaltissa i un desànim profund. Gràcies a les passejades
amb el pastor per la muntanya, es recupera i descobreix aspectes de la realitat
que ella havia ignorat: el pastor és molt més gran del que ella es figurava i
Matias, aviciat en el joc, passa nits amb l’Ànima pels cafès del poble. Llavors
s’esdevé la tragèdia: el pastor Gaietà rellisca i cau muntanya avall
misteriosament; però, en realitat, l’ha assassinat el caçador per treure-se’l
del davant i robar-lo. El mal venç, i la Mila, després d’haver estat violada
per l’Ànima, decideix abandonar el marit i l’ermita. Finalment, la Mila abraça
la solitud per trobar la llibertat i assolir la maduresa. En un gest heroic,
se’n torna a la terra baixa. La seva voluntat s’ha imposat a la fatalitat del
destí.
a)
Quins aspectes de la realitat oculta acaba descobrint la Mila?
El
pastor és molt més gran del que ella es figurava i Matias, aviciat en el joc,
passa nits amb l’Ànima pels cafès del poble.
b)
És capaç la protagonista de superar l’entorn tan hostil amb que es troba? Com?
Si,
amb la mort del pastor
c) Quins personatges apareixen? Busca
a la xarxa qui són en la novel·la i quina importància tenen.
NOM
|
QUI ÉS?
|
Mila
|
Una noia jove,
maca, sana, insegura i de classe mitja-baixa. S'ha criat amb els seus oncles
a la plana i al començament no s'hi fa a la muntanya. Al morir el seu oncle
s'ha vist obligada a casar-se amb en Maties, ja que realment no l'estima. La
seva personalitat va madurant al llarg de la novel·la que gira al seu voltant
i que fa canviar la seva manera de veure les coses.
|
El pastor
|
Com descriu la
novel·la: “Un home agradós i servidor. Baixet i primedís, però s'estarrufava
la figureta amb un gec ample i curt i unes calces també curtes i folgades de
gruixut burell. Una gorra peluda se li menjava mitja cara, i l'altra mitja,
neta de pèl, més que afaitada de fresc semblava barbameca de naixença.“
|
matias
|
El marit de la
Mila és un home gras, covard, ignorant, sense ambicions i gandul, ella
l'associa amb una bèstia sense zel, en ell nomes hi ha pau. És incapaç
d'entendre a la seva dona.
|
Anima
|
Personatge
negatiu de l'obra. És un caçador i representa tot lo dolent de la natura, la
violència i la destrucció. La seva funció és fer que la tragèdia s'incorpori
a l'univers de ficció i el domini. Influeix sobre en Maties i el corromp, fa
que es torni com ell. Es provoca una lluita de les dues forces contràries,
pastor-ànima amb la Mila com a centre.
|
d)
Acaba de completar el comentari següent triant l’opció correcta.
(1) antagonista / protagonista
(2) la Mila /
l’Ànima
(3) físics / d’ànim
(4) objectives / subjectives
(5) la forta /
l’escassa
(6) la ment /
l’ànim
(7) simbòlica / informativa
(8) realista / modernista
El narrador se centra especialment en el personatge (1),
(2), i no tan sols ens explica el que fa, sinó sobretot el que ella sent. El
narrador, doncs, també adopta un punt de vista intern ja que ens comunica els
estats (3) de la Mila com si ell fos la mateixa protagonista. D’altra banda,
ens trobem davant de descripcions (4), com en el cas de la figura de l’Ànima,
que reflecteixen (5) impressió que produeix en la (6) de la Mila i el pastor.
És per això que, al llarg de la novel·la, moltes descripcions tenen una funció
(7). Aquesta és una de les característiques més importants de la novel·la (8).
IV.
SANTIAGO RUSIÑOL
Rusiñol
provenia d’una família rica de fabricants de teixits. Ell serà qui més bé
representa la bohèmia dorada. A més d’escriptor també fou un excel·lent pintor.
Aquí en tens unes mostres:
El teatre va ser el
gènere literari que més va conrear Santiago Rusiñol. D’una banda, l’espectacle
teatral li permetia provocar, sacsejar el gran públic amb els seus ideals
modernistes, i, de l’altra, podia portar a la pràctica la seva idea d’art
total: la fusió de la literatura i la pintura, ja que totes dues expressaven
l’amplitud artística del seu món interior.
L’auca del senyor Esteve (1917)
és l’obra que va tenir més èxit en el moment de la seva estrena. Recull
aspectes de la vida de l’autor, ja que el protagonista no vol continuar amb el
negoci de teixits i vol ser pintor. En aquesta obra es retrata humorísticament
la petita burgesia catalana i planteja el conflicte entre l’artista i la
societat burgesa.
Llegeix el fragment
següent i respon a les preguntes de més avall.
Fragment de L’auca del senyor Esteve (teatre)
ACTE CINQUÈ
QUADRE PRIMER
La botiga de La
Puntual. Any 1877
Escena tercera
SENYOR ESTEVE: Què
teniu? (A la Tomasa:) Que plores? Ets tu, que plores?
SENYORA TOMASA: No
res.
SENYOR ESTEVE: Com,
no res?
SENYOR TOMASA:
Llàgrimes de dones.
SENYOR ESTEVE: És
que segons quina plorés no en faria cas; però de tu, sí. Tu no has malgastat
mai llàgrimes. Ha estat el noi, eh?
SENYORA TOMASA: No
ha estat res.
SENYOR ESTEVE (a
Ramonet): I tu... què feies?
RAMONET: Jo... me
n’anava. (Fa actitud d’anar-se’n)
SENYOR ESTEVE: Noi,
atura’t. Tu i jo hem de parlar. Deixa’ns, Tomasa; li he de parlar, i val més
que li parli a soles.
SENYORA TOMASA:
Calma, Esteve, és el nostre fill.
SENYOR ESTEVE: Seu..
i... parlem, aclarim i sortim-ne d’una vegada, i sapiguem el que passa.
(S’asseuen.) Ramonet, ja saps que una vegada et vaig preguntar què feies quan
te n’anaves de casa, i em vas dir que te n’anaves a Llotja. Ja saps tu que no
hi ha res al món que, llevat de tu i de la teva mare, estimi tan com la botiga.
Tu ja saps com em vas prometre que la cuidaries com a pròpia, que teva és i que
teva ha de ser... i ja no sols te’n vas a les tardes, sinó que te’n vas al
dematí, i demà te n’aniràs a la nit, si no parlem clar i t’expliques bé. Digues
d’un cop: a on vas quan surts?
RAMONET: A...
estudiar.
SENYOR ESTEVE: Això
ja ho vas dir. Digue’m si dius la veritat, i si la dius, de què ha de servir-te
tot això que dius que estudies.
RAMONET: Doncs... doncs...
el que estudio em té de servir per una cosa... per la carrera... que vull
seguir.
SENYOR ESTEVE: Parla
més clar i no et torbis... i no fem confusions, Ramonet.
RAMONET: que voldria
seguir una carrera... que no és estar-me aquí... a la botiga.
SENYOR ESTEVE: No
t’entenc, però quasi no et vull entendre. Només sospito el que vols i ja el cap
se me’n va i m’agafa febre. La carrera que... vols seguir? Que no en tens una,
de carrera? Què voldries?... Bah!... No pot ser!... Que voldries deixar la
casa? Que saps el que et dius?
RAMONET: Sí, senyor.
SENYOR ESTEVE: I ho
dius serè? I m’ho dius... a mi! I has nascut de mi i de la meva dona? I no cau
el cel i la terra?
RAMONET: Pare...
vostè m’ha fet parlar!
SENYOR ESTEVE: T’he
fet parlar... per sortir-ne! Però que ho dius per matar-me, això? Que em vols
matar? Que no tenies cap més punyal per clavar-me’l... fill descastat?
RAMONET: No, pare...
no! Escolti...
SENYOR ESTEVE: Que
no saps que aquesta botiga és més que tu i més que nosaltres? Que ens ha criat,
ens ha donat nom, i que tu el voldries trepitjar i arrencar i fer-lo bocins, i
que fent bocins aquest nom ens mataries a tots?
RAMONET: Deixi’m
dir, només!
SENYOR ESTEVE:
Calla, calla! No vull ni sentir-te la veu. Però no; parla, que ho vull saber
tot! Quina és aquesta carrera?
RAMONET: És... ser
escultor!
SENYOR ESTEVE
(posant-se les mans al cap): Escultor?... Has dit escultor? A on són els mots
per parlar i les llàgrimes per plorar? I la mort?... Porta’m la mort! Cinquanta
anys de viure als llimbs per dur-me a l’infern! I pel meu fill!
RAMONET: Però
escolti... El ser escultor no és deshonor! Al contrari. Vostè encara no sap el
que és!
SENYOR ESTEVE: Que
no sé el que és, em goses dir? Encara tu no eres al món que ja el sabia aquest
ofici. És una ofici de perduts, de dropos, de pobres!...
RAMONET: Pare, per
Déu!
a)
La senyora Tomasa, la dona del senyor Esteve, és la primera vegada que plora
(“Tu no has malgastat mai llàgrimes”, li diu el seu marit). Quin és el motiu
d’aquest fet tan excepcional?
El
seu fill vol deixar la botiga i estudiar la carrera d’escultor
b)
Quina és la causa de les desavinences entre Ramonet i el seu pare? Quina és
l’aspiració de Ramonet? I el seu pare, quina vol que sigui?
El
Ramonet vol marxar de casa i estudiar la carrera d’escultor, però el seu pare
vol que segueixi amb la botiga.
c)
Quin personatge representa l’artista modernista i quin representa l’esperit
pràctic i moderat de la burgesia de l’època?
El Ramonet
representa el modernista i el pare l’esperit pràctic i moderat.
d) La llengua que utilitza Rusiñol en
les seves obres és pròpia d’un registre col·loquial, ja que reflecteix la parla
popular de la seva època. Quines d’aquestes expressions utilitza l’autor que
has llegit de L’auca del senyor Esteve?
al
matí / al dematí
digue’m / digues-me
m’ha
de servir / em té de servir
la cuidaries / en tindries cura
e)
En saber les veritables intencions del fill, el senyor Esteve reacciona proferint un seguit d’expressions tremendistes
i grandiloqüents, fet que contrasta
amb el seu caràcter d’home d’ordre: seriós, prudent i mesurat. Relaciona les expressions del senyor
Esteve que hi ha a continuació amb el
sentit amb què ell les diu:
I has nascut de mi i la meva dona?
|
Sóc incapaç d’expressar els meus
sentiments
|
I no cau el cel i la terra?
|
Com és possible que siguis fill
nostre?
|
Que no tenies cap més punyal per
clavar-me’l?
|
Que no veus que si abandones el negoci
serà una desgràcia familiar?
|
A on són els mots per parlar i les
llàgrimes per plorar?
|
Existeix un altre daltabaix com aquest?
|
Cinquanta anys de viure als llimbs per
dur-me a l’infern!
|
Que no podies haver pres una altra
decisió menys dolorosa?
|
Que no saps que [...] fent bocins
aquest nom (de la botiga) ens mataries a tots?
|
Tants anys de treball i sacrificis per
no res!
|
f) completa aquest comentari amb l’opció correcta:
(1) Santiago
Rusiñol / Joan Puig i Ferreter
(2) memòries /
novel·la
(3) comèdia /
tragèdia
(4) compromesa / simbolista
(5) símbols /
humor i ironia
(6) europea / catalana
(7) quadre de costums / drama històric
(8) noucentista / modernista
(9) burgesa /
aristocràcia
(10) Ramonet /
Martinet
(11) gris i mediocre / d’ideals elevats
(12) s’oposa /
s’avé
(13) viatjant de comerç / artista
(14) d’ideals elevats / grisa i mediocre
(15) reconciliació / desavinença
(16) negant / donant
(17) econòmic / moral
(18) botiguer / artista
L’auca del senyor
Esteve és la millor obra de (1). Primer aparegué en
forma de (2) i després l’autor la va adaptar al teatre en una (3). Aquesta obra
tanca la seva etapa més (4) amb la realitat social, ja que presenta, amb (5),
els costums i els valors morals de la petita burgesia (6).
L’auca del senyor Esteve, resultat de la fusió del (7) i
l’auca popular, planteja el conflicte entre l’artista (8) i la societat (9). En
aquest sentit, el personatge de (10) representa el jove (11) que (12) a
continuar el negoci familiar perquè vol convertir-se en (13). En canvi, el seu
pare, el botiguer senyor Esteve, representa la burgesia (14), que només pensa a
fer diners i aspira que l’hereu es dediqui a l’empresa familiar.
Al final, es produeix una (15) entre l’artista i la
burgesia: el pare acaba (16)el suport (17) al fill perquè pugui esdevenir (18).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada